Abraçant les estrelles

Rosita, avui ens has dit adéu. T’hem acompanyat fins a trobar-te amb en Josep i ara ja descanseu junts molt a prop de la nostra ESTEL, davant per davant, de fet, com estàveu a casa una davant de l’altra.

T’hem pogut veure per última vegada, sabíem que la teva pell seria freda, però t’hem volgut fer la mateixa última carícia que li vam fer a la nostra petita. T’hem demanat que allà on us trobeu, us estimeu molt i finalment, t’hem demanat que cuidis a l’ESTEL, que li facis l’abraçada que no li podrem fer.

Tot ha sigut molt ràpid però la teva cara era bonica, denotava tranquil·litat i sabem que no has patit.

Dir-te l’últim adéu no ha sigut fàcil perquè només fa 60 dies, eres tu la que ens donaves el consol a nosaltres. Era el dia de Santa ESTEL, mentre érem a l’ermita, ens vas agafar la mà i ens vas dir: “sou joves i heu de ser valents, el que us ha passat és molt fort”. Amb la teva experiència viscuda ens explicaves que la vida és dura, i que el que ens havia passat era el pitjor que li pot passar a uns pares. Quanta raó tenies Rosita!

Avui també hem coincidit amb gent que ens va acompanyar a l’últim adéu de l’ESTEL. Molts no ens han dit res. Entenen que has marxat perquè en el fons, és llei de vida, però ens miren sabent que la vida ens ha jugat males passades.

Avui les portes del cel se t’han obert, perquè descansis en pau com ho fa la nostra filla.

#lluismariaestel

DESCANSA EN PAU, ROSITA

16 - 7 - 19