diumenge, 5 de maig de 2019

PAPI SÓC L’ESTEL, NO DEIXIS SOLA A MARE ... ❤


Papi no deixis sola a la mami. Ella és forta, els dos ho sabem,
però et necessita al seu costat per enfrontar aquest món nou.
La meva arribada i fugida no és senzilla, ho sé i m'ofego,
És difícil, per això vull ajudar-vos a comprendre-ho.

Quan te'n vas, ella plora i no perquè no li agradi estar amb mi a soles.
Només que ara no entén moltes coses.
El meu cos és diferent, la meva pell és cada dia menys rosada.
i potser la meva roba feta d’amor, ja no em queda bé.

Digues-li que bella és, necessita que l'hi recordis.
Demostra-li que el teu amor és cada vegada més fort.
No assumeixis que ho sap, mira-la!, digues-li tot el que per ella sents.

El seu cos també ha canviat per dins i per fora.
Recorda-li que divertida és, sembla que ho oblida per complet,
Ara ella és mare i ... pensa que bé ho faria!
Ara tu ets pare i ... pensa que bé ho faries!

De vegades es veu al mirall i diu que no és bonica
I una llàgrima roda per la seva galta.
¡Digues-li que això no és cert!
Que per a nosaltres és la dona més bella de l'univers!

Digues-li en cada moment l’orgullós que estàs d'ella.
Admira-la, observa-la, tingues en compte l’afortunat que ets per tenir-la.
No donis per fet que tot ho pot, que tot ho sap,
potser no t'ho digui per no preocupar-te
per no semblar feble davant meu, davant teu, per no molestar-te.

Ella necessita les teves carícies,
que l’alimentis i la banyis de petons.
Permet sentir el que ella està sentint,
mira-la als ulls, abraça-la.

No permetis que caigui
i si ho fa dóna-li la mà i acompanya-la.
Fes-li sentir que junts tot ho podem,
i que tot i l'adversitat, lluitarem per mantenir el nostre amor cada dia més fort.

No et preocupis papi si també confós et sents.
Creuràs que la mami i jo tenim un lloc on tu no pots estar,
Però això no és veritat!

Els nostres cors són el mateix,
estan units en un mateix batec.
Apropeu-vos els pits, ho sents?
Junts som i sou tan forts!.

Papi, no t'allunyis
et necessitem al nostre costat i necessito que cuidis de la mami.
Vosaltres sou la meva felicitat, no necessito res més.



Ritual 1: Donació al banc de llet materna

M’agradaria compartir amb vosaltres aquesta experiència sobre lactància. Potser alguns no ho entendreu però només demano respecte, res més.

El dia en que va néixer l’ESTEL un garbuix de sentiments es va convertir en un laberint d’emocions que no sabíem gestionar. De fet encara no sabem gestionar i ens costa tocar de peus a terra. Esperàvem vida i vam rebre la mort.
Al cap de tres dies vaig poder començar un procés que havia somiat i que la situació no em va aconseguir treure. L’ESTEL, el papi i jo anàvem a ser donants de llet. "I en honor a ella, a tota la seva vida, curta per a molts i llarga per a nosaltres. El que va començar sent un acte altruista i honorable s’ha convertit en tot un ritual de comiat".

Gràcies a l’ESTEL i "a la seva existència, dels meus pits han començat a brollar el calostre carregat d'esperança, aliment per a la meva ànima, consol; a més valida la meva maternitat, nosaltres dos d'alguna manera seguim connectats, li fem burla a la mort, al cap i a la fi, el meu cos funciona perfectament. Així he començat el meu dol, de la forma més humana i primitiva possible. Continuant amb el procés fisiològic que li segueix a un part, la lactància."

"La meva donació ha començat guardant la llet al congelador per al banc de llet."



La meva donació de la llet de l’ESTEL "ha sigut la meva primera eina per caminar, per mantenir-me dreta, viva i activa". Pel camí d’aquesta setmana he caigut però intento tornar-me aixecar. Potser tornaré a caure, però lluitaré per tots els nadons que necessitin llet i que almenys ells i elles puguin tirar endavant. Ells i elles són vides. Vides amb les quals vull col•laborar de la millor manera que ara puc. Per ells i per elles, per l’ESTEL.

"Aquesta potent i natural eina em permet no només honorar la meva filla, sinó també satisfer aquesta mare lactant que volia ser, els somnis, els projectes de família i vida junts, vida en què l’ESTEL ens enterraria i no nosaltres a ella."

"Molta màgia inesperada neix d'aquesta donació de llet. Les extraccions em mantenen activa, i em segueixo cuidant igual que ho hagués fet per a l’ESTEL, per a nadons que no conec, ni coneixeré mai. Els desitjo que siguin bones persones, que estimin la vida, el treball, l'esforç, una vida llarga, sana i feliç."


#movimientoruben gràcies Olaya Rubio per deixar-me compartir les teves paraules. No ho podies haver descrit de la millor manera i a més a més posar-me tantes facilitats en aquest dur procés que hem hagut de patir tantes famílies. Gràcies per acompanyar-nos i donar-nos tant de suport.