M’agradaria compartir amb vosaltres aquesta experiència sobre lactància. Potser alguns no ho entendreu però només demano respecte, res més.
El dia en que va néixer l’ESTEL un garbuix de sentiments es va convertir en un laberint d’emocions que no sabíem gestionar. De fet encara no sabem gestionar i ens costa tocar de peus a terra. Esperàvem vida i vam rebre la mort.
Al cap de tres dies vaig poder començar un procés que havia somiat i que la situació no em va aconseguir treure. L’ESTEL, el papi i jo anàvem a ser donants de llet. "I en honor a ella, a tota la seva vida, curta per a molts i llarga per a nosaltres. El que va començar sent un acte altruista i honorable s’ha convertit en tot un ritual de comiat".
Gràcies a l’ESTEL i "a la seva existència, dels meus pits han començat a brollar el calostre carregat d'esperança, aliment per a la meva ànima, consol; a més valida la meva maternitat, nosaltres dos d'alguna manera seguim connectats, li fem burla a la mort, al cap i a la fi, el meu cos funciona perfectament. Així he començat el meu dol, de la forma més humana i primitiva possible. Continuant amb el procés fisiològic que li segueix a un part, la lactància."
"La meva donació ha començat guardant la llet al congelador per al banc de llet."
La meva donació de la llet de l’ESTEL "ha sigut la meva primera eina per caminar, per mantenir-me dreta, viva i activa". Pel camí d’aquesta setmana he caigut però intento tornar-me aixecar. Potser tornaré a caure, però lluitaré per tots els nadons que necessitin llet i que almenys ells i elles puguin tirar endavant. Ells i elles són vides. Vides amb les quals vull col•laborar de la millor manera que ara puc. Per ells i per elles, per l’ESTEL.
"Aquesta potent i natural eina em permet no només honorar la meva filla, sinó també satisfer aquesta mare lactant que volia ser, els somnis, els projectes de família i vida junts, vida en què l’ESTEL ens enterraria i no nosaltres a ella."
"Molta màgia inesperada neix d'aquesta donació de llet. Les extraccions em mantenen activa, i em segueixo cuidant igual que ho hagués fet per a l’ESTEL, per a nadons que no conec, ni coneixeré mai. Els desitjo que siguin bones persones, que estimin la vida, el treball, l'esforç, una vida llarga, sana i feliç."
#movimientoruben gràcies Olaya Rubio per deixar-me compartir les teves paraules. No ho podies haver descrit de la millor manera i a més a més posar-me tantes facilitats en aquest dur procés que hem hagut de patir tantes famílies. Gràcies per acompanyar-nos i donar-nos tant de suport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada