divendres, 26 d’abril del 2019

Carta de la nostra filla, Pluja d'estrelles

Papi, mami,... sóc L'ESTEL. Avui us parlo jo. Gràcies per aquests més 5 mesos i mig, aquestes 22 setmanes, aquests 153 dies junts. 

Vull dir-vos que us estimo i encara que me'n vagi on sigui us estaré mirant cada dia i cada nit. Si em trobeu a faltar, només cal que mireu enlaire. Allò que veureu brillar seré jo i si puc de tant en tant us picaré l'ullet.
Vull dir-vos que gràcies per portar-me als llocs que m'heu portat els darrers mesos, setmanes i dies; des de l'altra punta de món fins a la falda del Montseny on tu papi Lluis Sabater vas demanar a la mama Maria Simon Dispès per casar-te amb ella, gràcies per portar-me a la platja en ple temporal i veure com la mar es tornava brava a la costa del Maresme, gràcies per portar-me al mig dels camps de colze pasturant com cabres, gràcies per regalar-me una rosa el dia de Sant Jordi, gràcies per deixar-me jugar amb la Lluna i l'Erola, gràcies per portar-me a la Sagrada Família, a la Basílica de Santa Maria del Mar i fer-me aquest altar i homenatge que m'heu fet a casa i gràcies per portar-me en aquest parc i fer-me aquest dibuix d'on a partir d'ara serà casa meva. GRÀCIES per donar-me la vida.

Papi, mami, vull dir-vos que...

Ja ho he enllestit
Tinc la maleta al cotxe
Ja ho he agafat tot
No em vull deixar res
Que ha de sortir bé
Va començar tot fa uns anys
Que ha de sortir bé
Serà nou per nosaltres
Però hem dit prou
Tanco per últim cop la porta
Marxo amb la sensació
Que avui m'ho deixo tot

Guardaré records, records d'aquell temps

I faré el cor fort, trobaré el moment
Moment de mirar enrere
Allò que vam ser
No obriré les mans, fugiré corrent
Pujaré al terrat, que vagi caient
Una pluja d'estrelles
Jo només en vull una
Ara i aquí
És el moment d'aprendre
Deixarem que el temps ens doni l'espai
Ganes de riure
Ganes de mirar endavant
Vull notar aquest vent
Vull sentir-lo a la cara
I si un dia en un carrer et torno a veure
I no som estranys
Ens serà fàcil entendre que ens vam estimar
Aguantaré el fred que em fa estar despert
Buscaré el meu nord per trobar la sort
I un cop a dalt la cresta emprendré aquest viatge inacabat
No obriré les mans, fugiré corrent
Pujaré al terrat, que vagi caient
Una pluja d'estrelles
Jo només en vull una,...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada