dissabte, 31 d’agost del 2019

Avui era el dia / Hoy era el día

Avui fa 4 mesos (18 setmanes) que vas néixer ESTEL. Per la majoria de la gent, avui és un dissabte qualsevol, un inici de cap de setmana de relax, previ a la tornada a l’escola o a la feina, a la rutina.

Però per nosaltres avui és el dia que hauries d’haver nascut.
Vas néixer molt petita, amb un fil de vida quan només portaves 5 mesos i mig dins meu. Nosaltres vam decidir el dia en què vas néixer. Va ser massa aviat. Aquella decisió ens marcarà per sempre però ho vam decidir pel bé de tots i sobretot pel teu bé. No podíem permetre que la teva vida no fos vida, que la teva vida fos de dependència constant, volíem que la teva vida, fos teva i que tu poguessis gaudir de llibertat. Nosaltres vam decidir aquella data. Han sigut uns mesos sense tu, molt durs, de plors diaris, de rialles doloroses, de nits sense dormir buscant-te enmig de les estrelles,... han sigut uns mesos que cap pare ni mare haurien d’haver viscut mai.
Sabem que vam prendre la decisió correcta però no hi ha dia en que deixem de pensar en tu. No hi ha matí, tarda o nit, que deixem de mirar la nostra foto i encendre la teva espelma. No hi ha instant que deixem de sentir el buit dins nostre, perquè començaves a créixer i a moure’t dins del ventre de la mami. El papi també començava a sentir-te quan posava la mà al damunt el melic per acariciar-nos. Començàvem a viure una nova història els tres plegats. 

Però això ara només ha quedat en una bonica història per recordar.
Nosaltres només volíem que estiguessis bé. Només volíem que no patissis. Només volíem una vida feliç per tu malgrat nosaltres ara l’hàgim de viure sense tu vivint aquell dolor que et vam estalviar.
A vegades ens sentim culpables, a vegades ens sentim alliberats. No sabem com reaccionar davant els altres així com els altres tampoc saben com reaccionar davant nostre. Durant aquests mesos ens han dit coses boniques i d’altres han sigut molt desafortunades però sabem que totes han sigut amb bona fe.
Aquestes darreres setmanes sabem que has hagut de donar la benvinguda a una nova estrella, ara ja sou quatre. Esperem que allà on sigueu, estigueu juntes i sempre, sempre guieu el nostre camí.

El papi i la mami, Estel(s), us estimem.

_________________________________________________________________________________
Hoy hace 4 meses (18 semanas) que naciste ESTEL. Para la mayoría de la gente, hoy es un sábado cualquiera, un inicio de fin de semana de relax, previo a la vuelta a la escuela o al trabajo, a la rutina.


Pero para nosotros hoy es el día que deberías haber nacido.

Naciste muy pequeña, con un hilo de vida cuando sólo llevabas 5 meses y medio dentro de mí. Nosotros decidimos el día en que naciste. Fue demasiado pronto. Aquella decisión nos marcará para siempre pero lo decidimos por el bien de todos y sobre todo por tu bien. No podíamos permitir que tu vida no fuera vida, que tu vida fuera de dependencia constante, queríamos que tu vida, fuera tuya y que tú pudieras disfrutar de libertad. Nosotros decidimos aquella fecha. Han sido unos meses sin ti, muy duros, de llantos diarios, de risas dolorosas, de noches sin dormir buscándote en medio de las estrellas, ... han sido unos meses que ningún padre ni madre deberían haber vivido nunca.

Sabemos que tomamos la decisión correcta pero no hay día en que dejemos de pensar en ti. No hay mañana, tarde o noche, que dejemos de mirar nuestra foto y encender tu vela. No hay instante que dejemos de sentir el vacío dentro de nosotros, ya que empezabas a crecer y a moverte dentro del vientre de la mami. El papi también empezaba a sentirte cuando ponía la mano encima el ombligo para acariciarnos. Empezábamos a vivir una nueva historia los tres juntos. 

Pero eso ahora sólo ha quedado en una bonita historia para recordar.

Nosotros sólo queríamos que estuvieras bien. Sólo queríamos que no sufrieras. Sólo queríamos una vida feliz por ti a pesar nosotros ahora la tengamos que vivir sin ti viviendo aquel dolor que te ahorramos.

A veces nos sentimos culpables, a veces nos sentimos liberados. No sabemos cómo reaccionar ante los demás así como los demás tampoco saben cómo reaccionar ante nosotros. Durante estos meses nos han dicho cosas bonitas y otras han sido muy desafortunadas pero sabemos que todas han sido con buena fe.

Estas últimas semanas sabemos que has tenido que dar la bienvenida a una nueva estrella, ahora ya sois cuatro. Esperamos que allí donde estéis, estéis juntas y siempre, siempre guiéis nuestro camino.

El papi y la mami, Estel(s) os queremos.

dissabte, 10 d’agost del 2019

Ritual 2: Sabó llet materna ESTEL

15 setmanes després però la teva presència està més present cada dia.

Com bé sabeu, ens agrada fer rituals i avui en portem un de nou. 
Hem fet uns sabons amb la llet materna que no hem pogut donar al #bancdellet. Estan fets amb tot l'amor i delicadesa d'unes mans que ara acaronarien a la nostra princesa Estel, de tres mesos.




Un ritual és qualsevol acció feta amb un valor simbòlic per crear records, perquè ho diu una llegenda, per creença o per qualsevol altre motiu. 

Sigmund Freud, ja parlava dels rituals com a activitats que permeten als individus que els practiquin alliberar les seves tensions. Aquests poden tenir múltiples objectius, i el nostre és simplement recordar moments agradables, tocant amb les mans allò que hauria sigut l'aliment per a la nostra filla.

dilluns, 5 d’agost del 2019

Àngel de la guarda


Els Trucadors d'àngels produeixen un so harmoniós i agradable -com el d'unes campanetes- que, segons la tradició, atreu i avisa al nostre Àngel Guia o Ángel de la guarda quan necessitem la seva presència. Als àngels els encanta aquest so, probablement per la transmissió de les vibracions metàl·liques; si, a més, és utilitzat per un humà, els àngels reben un missatge extra que els informa que estan sent cridats per un ésser al qual estimen.

Hi ha diverses llegendes sobre la història i orígens dels trucadors d'àngels. Potser la més bella sigui una llegenda que ens explica que, fa milers d'anys, els humans vivien en contacte directe amb els seus Angeles Guies o Àngels de la Guarda, i que, per alguna raó segurament vinculada al Pecat Original, van haver de deixar de viure conjuntament amb ells. Els àngels, entristits per la pèrdua de la companyia dels humans -els éssers que més estimaven- van obsequiar a aquests amb penjolls esfèrics de plata pura que, en agitar-los, sonaven com campanetes. Aquestes esferes eren un símbol de protecció.

Els àngels es van acomiadar dels humans i els van explicar que, tot i que ja no els tornessin a veure, si es sentien en perill, desprotegits o simplement tristos, només necessitaven agitar l'esfera, ja que, quan escoltés el seu so, l'Àngel Guia o Àngel de la guarda acudiria en la seva ajuda o companyia.

Els àngels van posar una única condició: el penjoll seria d'ús exclusiu i personal, ja que tots tenien un so propi i recognoscible per cada Àngel Guia  o Ángel de la guarda, i aquest àngel no pot ser "donat" a una altra persona. Si es contravenia aquesta condició, la màgia i protecció de l'esfera desapareixeria. També van explicar als humans que el mateix penjoll podia ser utilitzat per una mare i el seu nadó mentre aquest es troba en gestació, ja que, en aquest estat, tots dos comparteixen un Àngel Guia. Una vegada que el nadó hagués vist la llum, la mare havia de decidir si el penjoll s'utilitzava per a la seva protecció o per la del seu fill acabat de néixer.




dijous, 1 d’agost del 2019

GRÀCIES per compartir la nostra història

Durant els últims dies diversos blogs han publicat la nostra història. Han sigut setmanes molt complicades però plenes de força, energia, dolor, esperança, alegria i tristesa, ràbia, por, sinceritat,... però tot, perquè la nostra filla tingui el millor reconeixement que es mereix. 

Cliqueu als títols de les imatges per accedir als enllaços dels diferents blogs.


15 de juliol
Volem donar les gràcies a la Núria Andújar de Xatraca.Créixer en família. Un blog dedicat a la maternitat, salut, família, a la gestació, al part i postpart, i també al dol.




Quan la llum s'apaga


28 de juliol
També volem agrair la publicació al blog en castellà de Mireia Bloguera, en el seu blog https://www.luchandoporsermadre.com/.
Amb ella aprenem cada dia tots els processos i dificultats que sovint ens trobem les famílies quan volem formar una família. 


Dolces abraçades



2 d'agost
Finalment agrair a la Iolanda Sevillano, per publicar-nos al diari ARA, a la secció Criatures.


Agafada als cabells de la mami

6 d'agost
Diuen que per educar a un infant fa falta tota una tribu, oi? doncs aquí la gran tribu de mames avui també ens ha publicat el nostre relat. 


Volar


15 d'octubre: Dia mundial de la mort neonatal i gestacional
Moltes gràcies Angela Esteban per seguir fent visible la nostra historia. La trobareu en castellà clicant al títol de la imatge.



També agrair els infinits missatges de persones molt especials,perquè tots i totes, junts i juntes, només us podem donar les gràcies per acopanyar-nos en aquest dur i difícil camí.

















Poc a poc, les nostres cartes i els nostres relats comencen a fer el camí que l'ESTEL ens va demanar que féssim. Ella no podia, estava massa dèbil, però tenia les idees clares, ella va lluitar fins al final i no podem fer altra cosa que seguir les seves PETJADES que guien el nostre camí .


Petjades ESTEL
Vídeo



Hem de lluitar fins al final.


Lluitar amb el cap ben alt.



Sempre amb la veritat, sinceritat i honorabilitat.



Gràcies a ella cada dia podem fer més visible la nostra història, 
la història de la nostra petita ESTEL✭.