Àngel de la guarda

Els Trucadors d'àngels produeixen un so harmoniós i agradable -com el d'unes campanetes- que, segons la tradició, atreu i avisa al nostre Àngel Guia o Ángel de la guarda quan necessitem la seva presència. Als àngels els encanta aquest so, probablement per la transmissió de les vibracions metàl·liques; si, a més, és utilitzat per un humà, els àngels reben un missatge extra que els informa que estan sent cridats per un ésser al qual estimen.

Hi ha diverses llegendes sobre la història i orígens dels trucadors d'àngels. Potser la més bella sigui una llegenda que ens explica que, fa milers d'anys, els humans vivien en contacte directe amb els seus Angeles Guies o Àngels de la Guarda, i que, per alguna raó segurament vinculada al Pecat Original, van haver de deixar de viure conjuntament amb ells. Els àngels, entristits per la pèrdua de la companyia dels humans -els éssers que més estimaven- van obsequiar a aquests amb penjolls esfèrics de plata pura que, en agitar-los, sonaven com campanetes. Aquestes esferes eren un símbol de protecció.

Els àngels es van acomiadar dels humans i els van explicar que, tot i que ja no els tornessin a veure, si es sentien en perill, desprotegits o simplement tristos, només necessitaven agitar l'esfera, ja que, quan escoltés el seu so, l'Àngel Guia o Àngel de la guarda acudiria en la seva ajuda o companyia.

Els àngels van posar una única condició: el penjoll seria d'ús exclusiu i personal, ja que tots tenien un so propi i recognoscible per cada Àngel Guia  o Ángel de la guarda, i aquest àngel no pot ser "donat" a una altra persona. Si es contravenia aquesta condició, la màgia i protecció de l'esfera desapareixeria. També van explicar als humans que el mateix penjoll podia ser utilitzat per una mare i el seu nadó mentre aquest es troba en gestació, ja que, en aquest estat, tots dos comparteixen un Àngel Guia. Una vegada que el nadó hagués vist la llum, la mare havia de decidir si el penjoll s'utilitzava per a la seva protecció o per la del seu fill acabat de néixer.