5

“5”

Desig, benvinguda, alegria, incertesa, decisió final.

Negació, ràbia, dubte, impotència, comiat.

Acceptació, enyorança, lluita, por, somnis.

5 sentiments d’hivern, 5 sentiments de primavera i 5 sentiments de tardor.

5 mesos (i mig) amb tu. 5 mesos sense tu.

A VEGADES ens diuen que el temps tot ho cura. Però, ningú sap si aquesta ferida ha estat ben curada.

A VEGADES mirem aquesta “cicatriu” que tenim al cor. Sí, certament. Està tancada, curada, té bon aspecte ens diuen. És clar! Això és el que hom veu des de fora.

Però, i a l’interior? Què hi passa dins del cor?

Cada nit quan ens posem dins el llit, enmig dels freds llençols trobem a faltar allò que tant vam estimar, malgrat tant poc temps vam tenir. És estrany oi? Com es pot estimar tant allò que només vam poder viure tant sols unes hores plegats?

A VEGADES imaginem, allò que seríem: tots tres abraçadets. El papi a un racó de llit, deixant espai a la mami i a l’ESTEL, les ninetes dels seus ulls. O al matí, com ens llevaríem amb els ulls enganxats d’estar tota la nit amunt i avall, fent pit a demanda, canviant algun que d’altre bolquer, o bé passejant passadís dreta i esquerre sense fer gaire remor per no despertar als veïns? O simplement contemplant la bellesa de la vida amb un mes que faria que hauries d’haver arribat!

Toca mirar endavant, toca somiar, toca veure la llum del final d’aquest túnel.

A VEGADES sembla que ja arribem al final, però de sobte només veiem que són les llums d’algú que va en direcció contrària a la nostra. Mentrestant tanquem els ulls i tornem en aquella sala on vam fer-nos el primer petó, perquè A VEGADES és la única cosa que ens recorda tot el que et vam estimar.

A VEGADES, A VEGADES, A VEGADES, A VEGADES NOMÉS A VEGADES.

CIUTAT DE LES ESTRELLES 

CIUTAT DE LES ESTRELLES

Estàs brillant només per nosaltres?

Ciutat de les estrelles. Hi ha tant que no veig.

Qui sap? Vam sentir-te des de la primera abraçada que vas compartir amb nosaltres.

Que ara els nostres somnis es puguin fer realitat.

Ciutat de les estrelles. Una cosa que tothom vol.

És amor. Sí, el que busquem és l’amor d’una altra persona.

Una pressa. Una ullada. Un toc. Un ball. Una mirada als ulls d’algú.

Per il·luminar el cel. Per obrir el món i enviar-lo en rotllana.

Una veu que diu, seré aquí. I estareu bé.

No m'importa si ho sé. Just on aniré.

Perquè tot el que necessitem és aquesta sensació boja.

Un ràfega al nostre cor. Penseu que vull que es quedi

Ciutat de les estrelles. Estàs brillant només per mi?

Mai vas brillar tan brillantment.

----------------------------------------------------------------------------------------------

27 de octubre del 2019

"5"

Deseo, bienvenida, alegría, incertidumbre, decisión final.

Negación, rabia, duda, impotencia, despedida.

Aceptación, añoranza, lucha, miedo, sueños.

5 sentimientos de invierno, 5 sentimientos de primavera y 5 sentimientos de otoño.

5 meses (y medio) contigo. 5 meses sin ti.

A VECES nos dicen que el tiempo todo lo cura. Pero, nadie sabe si esta herida ha sido bien curada.

A VECES miramos esta "cicatriz" que tenemos en el corazón. Sí, ciertamente. Está cerrada, curada, tiene buen aspecto nos dicen. Claro! Esto es lo que se ve desde fuera.

Pero, y en el interior? ¿Qué pasa dentro del corazón?

Cada noche cuando nos ponemos en la cama, en medio de las frías sábanas echamos de menos lo que tanto queremos, a pesar de haver-te tenido tan poco tiempo. Es extraño verdad? Como se puede amar tanto algo que sólo pudimos vivir tan solo unas horas juntos?

A VECES imaginamos, lo que seríamos: los tres abrazaditos. El papi a un rincón de la cama, dejando espacio a la mami y a ESTEL, las niñitas de sus ojos. O por la mañana, ¿coómo nos levantaríamos con los ojos pegados después de estar toda la noche arriba y abajo, haciendo pecho a demanda, cambiando algún que otro pañal, o bien paseando pasillo derecha e izquierda sin hacer mucho ruido para no despertar a los vecinos? ¡O simplemente contemplando la belleza de la vida con un mes que haría que deberías haber llegado!

Toca mirar adelante, toca soñar, toca ver la luz del final de este túnel.

A VECES parece que ya llegamos a este final, pero de repente sólo vemos que son las luces de alguien que va en dirección contraria a la nuestra. Mientras cerramos los ojos y volvemos en aquella sala donde nos hicimos el primer beso, porque A VECES es la única cosa que nos recuerda todo lo que te amamos.

A VECES, A VECES, A VECES, A VECES, SOLAMENTE A VECES.