Avui l'entrada del blog va dedicada al ritual que ens van robar.
El 24 d'abril del 2019 vam demanar tenir la placenta després del part.
Una ginecòloga desinformada, unes infermeres obedients a un protocol, un hospital sense sentiments i un grapat de sentiments barrejats van fer que el dia 27 d'abril, el dia que el cel va començar a brillar amb més força, ens van arrencar (si si, literalment) la placenta del meu ventre. Deixant-me orfe de filla i de ritual de comiat.
El nostre desig no era cap més que poder observar la bellesa que ens dona la vida.
La placenta, aquest misteriós òrgan que té una multitud de funcions: protegeix al bebé durant d'embaràs, li dona nutrients, oxígen, hormones, anticossos, li dona vida,...
És un coixí de protecció suau, i calentó per al bebé.
El cordó ens unia, mami+bebé+placenta, aquesta meravellosa unió que hauria permès a que la nostra filla pogués seguir acomiadant-se de nosaltres en pau i tranquilitat.
Però aquella mateixa doctora desinformada li va clampar al cap de pocs segons.
Sabíem quin era el seu final.
Doncs quin mal hi havia de deixar-li fer els seus últims sospirs evitant-li el patiment que pobra criatura va haver de patir?
Coneixeu els diferents rituals que fan a les placentes arreu del món?
Àsia, Xina,...
Coneixeu els diferents significats de la paraula arreu del món?
A Islandia, significa àngel de la guarda. A Nova Zelanda significa Terra... Per nosaltres significa plaer (placentera).
El papi i jo ens quedem amb una mescla dels tres significats, perquè aquest era el nostre ritual desitjat, convertit en ritual robat:
Desitjàvem plantar-la al jardí de casa, a un petit terreny que veiem cada dia, per després plantar-hi un arbre al damunt, perquè a la nostra filla ja no la podríem veure creixer mai més. Doncs aquell arbre hauria sigut la representació més viva de la nostra filla. Veure'l creixer cada dia, veure'l canviar a cada estació de l'any. Possiblement veure'l com li neixen les flors, com li neixen les primeres dentetes a la teva filla o com li cauen les fulles, com quan a la teva filla li cauen les primeres dents.
Només volíem això. Quin greu hi havia?
Tot per uns protocols inhumans!
Us convidem a llegir aquest article, extret de la pàgina: "El parto es nuestro"
El part sempre serà nostre,
el pròxim part serà nostre, no ho oblido!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada