Aquest és un blog dedicat a la nostra filla: la petita Estel.
"Una llumeta que mai deixarà de brillar, una llumeta que no deixarem que ningú apagui"
Un blog dedicat al "dol respectat".
Avui es celebra el dia mundial de la donació de llet materna i justament ja fa un any, aproximadament, que vaig fer el primer post sobre la meva donació de llet materna.
Al llarg d'aquest any he pogut conèixer a un grup de mares meravelloses. Algunes van tenir els seus fills i mentre els alletaven, s'extreien una presa extra per alletar-ne d'altres, però també vaig conèixer a unes altres mares amb les que em vaig unir: les donants amb estrella.
Les "donants amb estrella" és un grup de mares que malgrat no poder alletar als nostres propis fills i filles vam decidir extreure'ns tota la llet i donar-la íntegrament al Banc de llet materna.
En el meu cas, va ser una experiència molt bonica i que tornaria a fer amb els ulls tancats. Hi ha moltíssims nadons a les UCINs que necessiten aquest OR BLANC per a poder tirar endavant durant els primers dies de vida.
Arreu del món hi ha boniques iniciatives, com ara aquesta que us vull compartir:
Tant si ets mare lactant, com si estàs a punt de tenir un bebé, recorda tots aquests nadons que dia rere dia lluiten per tirar endavant i la necessitat de rebre aquesta llet, aquest or, que els salvarà la vida.
Molts ànims, la lactància no és fàcil, ho sabem, però si jo i totes les donants amb estrella hem pogut ajudar a tots aquests nadons, tu també pots...
Com a tot nen i nena... li arriba el primer dia d'escola...
1 de maig del 2019, quin dia va ser aquell... el primer dia sense tu a la terra i el primer dia a "La classe de les ESTRELLES". Permeteu-nos agafar el nom de la classe a l'Anabel i al Jordi. Dos dels papis de la mateixa classe. Ells tenen un preciós blog de cartes al seu fill, el Cavaller Guillem.
Però us volem explicar què ha passat al llarg d'aquest any
en aquesta bonica classe i escola.
L'entrada a l'escola és molt gran. Té una gran porta de ferro de dos batents... a banda i banda hi ha dos jardins amb flors de tota mena, tulipes, lavandes, lliris,... i ara en plena primavera passejar per aquests jardins és prendre un gran bany d'olors. Al centre hi ha un gran passadís i a uns metres et vas trobant varis passadissos, a la dreta i esquerra, més petits. No n'hi ha gaires, però cadascun està super decorat. Si un passadís és bonic, l'altre encara més.
N'hi ha un que té una llum especial.
És el passadís on hi ha "La classe de les ESTRELLES".
Doncs, aquesta és la classe on l'ESTEL ha fet el seu primer any. Ha conegut a un munt de nens i nenes. Alguns són més petitons i d'altres més grans però tots igual de valents. Durant aquest any el papi i la mami hem pogut conèixer alguns dels seus mestres. Uns cracks... i com els passadissos... si un és bonic, l'altre encara ho és més... també podem dir el mateix d'aquests mestres. Fixeu-vos en quin gran equip que tenim:
♪ La mestra de música: la Cristina Bota, mama de diverses estrelletes. Després d'una lluita incansable per aconseguir el seu desig: ser mare a la terra on finalment ho ha aconseguit gràcies a la Míriam.
El dia 1 de maig del 2019 ens va regalar aquesta bonica cançó feta amb molt d'amor: Cançó de Bres per a la Princesa Estel per a una bona entrada a aquesta nova etapa de la vida.
ൽ La mestra de plàstica: la Mireia Bravo, mama de Mérida. Una mama amb un gran cor, plena de coratge i energia, amb moltes ganes sempre de donar-te un cop de mà amb el que necessitis.
El passat 6 d'abril del 2019 ens va regalar el logo per el projecte de la Petita Estel.
📐 La mestra de tecnologia: la Laura, mama de'n Nil. Una mama increíble, una mama de 30 hores lluitant entre la vida i la mort. Per això, a vegades és una mica indecisa però té unes idees que fan miracles; només cal unir forces i l'explosió d'idees sorgeix d'immediat!
El passat 28 d'abril ens va escriure un missatge amb aquestes idees brillants i amb moltes ganes de fer créixer el seu projecte unint-se amb el de la Petita Estel (aviat presentem novetats, oi Nil?)
📑 La mestra de llengua: l'Anabel, mama del Cavaller Guillem. Una gran artista de la literatura (juntament amb en Jordi). Autors del blog: Cartas a Guillem.
Entre ells dos escriuen unes cartes molt boniques. Sempre acompanyades de precioses imatges i cançons que et remouen per dins; però porten un missatge preciós.
🌠🌂 La mestra de meteorologia: la Núria, mama d'Estrelleta i de Tro. Una mama que després d'una lluita personal ha sigut capaç de moure mig món per aconseguir el que ella volia.
L'Estrelleta feia uns mesos que era a la classe de les estrelles; però molt poquets dies abans del naixement de l'Estel, en Tro també hi entrava. A la terra vivien molt aprop però no es coneixien... el destí va fer que es coneixessin aquell dia en aquesta classe.
I ara cada vegada que s'acosta una tempesa en Tro es fa notar.
Quina lliçó de vida ens has donat Núria. Gràcies.
✂ La modista: la Cristina, mama de varies estrelletes. Una mama amb una capacitat d'imaginació brutal per a que tots els nostres fills i filles vagin superelegants cada dia.
Ella va ser la cosidora encarregada de fer el primer amanyac de l'Estel: color fucsia, amb una estrella gegant lila i petites estrelles morades i un gorret, fet a mida pel caparronet de l'Estel. També va fer l'amanyac que porta cada dia a la classe: gris amb una gran estrella també lila amb estrelletes morades i sense oblidar el gorret de conjunt.
Que preciosa estava aquell dia... que preciosa fa l'Estel cada dia.
I el més important de tot, amb la Cristina hem après a cosir.
Gràcies a ella he pogut engegar el Projecte de Petita Estel.
🚗 El transportista: en Jordi, un taxista que es coneix els carrers de Barcelona "de pe a pa".
Un papi que, malgrat la seva complicada història personal, cada dia surt a treballar acompanyat del seu cavaller: el Cavaller Guillem.
🌿🌼🌾 Fins i tot tenim mestres d'art Floral: la Montse de Tordera, i de Palafrugell la tia Roser i la tia Rafi.
La Montse ens va fer una mini corona, amb roses blanques simbolitzant la puresa i la innocència per a l'ESTEL.
La tia Roser i la tia Rafi, ens van regalar un bonic ram en forma d'estrella, també amb roses. Aquestes eren fúcsia, simbolitzant la tendresa.
A la sortida de l'escola però aquell dia el papi i la mami, vam voler dir ben fort:
VOLA!
Hem començat l'entrada amb una cançó i l'acabem amb una altra:
