dilluns, 27 d’abril de 2020

365 dies

Feliç aniversari petita nostra,
feliç aniversari PETITA ESTEL. 
(Avui fa un any... 
el cel va començar a brillar amb més força) 

Com t'imagines una festa d'aniversari? doncs és d'esperar que tota celebració d'aniversari ha de tenir: una postal d'invitació, una música, un pastís, algun parlament (poesia), alguns regals  i sobretot la companyia dels avis, dels tius i ties, cosins, amics i altres coneguts... oi?

Doncs avui 27 d'abril del 2020 celebrem el teu primer aniversari i hem intentat no deixar-nos res, encara que tot això en el (teu) nostre primer aniversari serà molt diferent. 

Ho estem celebrant el teu papi i la teva mami, sense oblidar al teu germanet Gil que arribarà d'aquí poques setmanes. Sols, els tres, sense tu aquí al nostre costat; però amb tu al nostre cor.

Et tenim música d'aniversari, no és una qualsevol, sinó que en tenim una de ben especial que em va compartir fa unes setmanes la Olaya Rubio, una mama espectacular que durant els darrers mesos hem compartit molts moments gràcies al seu nadó estrella Rubén.
Aquí tenim el  video amb la cançó i la seva lletra en català a sota:

May the road rise to meet you


Que la carretera s’aixequi per trobar-nos
Que el vent estigui al teu darrere
Que el sol brilli al teu rostre
Que la pluja caigui suaument sobre els camps
I fins que ens retrobem

Que et mantinguin segura
En els suaus braços amorosos de Déu

Per a tot, hi ha una temporada
Un moment de trobada
Un moment per acomiadar-se

En totes les coses
Déu és a prop
Guiant sempre el teu camí

Un temps per estimar
Un temps per deixar-ho estar

No podia faltar un pastís de la pastisseria Sant Jordi. Bé. No és ben bé un pastís sinó un bracet de torró com a mi m'agrada. El que no ha faltat és l'espelma número 1. La bufarem per tu, Petita Estel.



Tampoc pot faltar una poesia que va escriure fa uns anys la Júlia Costa Rodríguez que s'anomena 365 dies:

365 dies

Sempre he buscat un raconet
Per dedicar-te la més preciosa de les paraules.
Avui fa 365 dies et dedicava
Quatre versos fets a última hora, com sempre.

He tingut por que les coses
Se m’escapessin de les mans
I no ha estat fàcil, ho reconec
He empassat saliva més d’una vegada

Potser més de 365.

He plorat de ràbia perquè ja et vaig dir
Que eres un egoista, per haver marxat així
Sense donar-me la oportunitat d’acomiadar-me.
Avui fa 365 dies escrivia les paraules més dures

Les paraules més difícils
El poema que més he repetit
Però saps, no supera les 365 vegades.

He passat 365 dies sense sentir-te la veu
Sense poder-te dir moltes coses.
Avui fa 365 dies que no et tinc al meu costat
Però el teu nom es repeteix 365 vegades

Al meu cap, al meu cor. 

I finalment els regals
- el primer que ens ha arribat és fet de la mà de la Maribel de Borbolettas. Va arribar fa uns dies. La Maribel va descobrir la teva (nostra) història i no va voler perdre's participar en un dia tant especial fent-nos aquest preciós detall: unes "merceditas" de color rosa, de conjunt amb el teu amanyac, que ens va fer amb molt d'amor la Cristina.




La Maribel també ens va fer unes converse pel teu germanet Gil, així que ara a casa no només hi haurà tres parells de sabatetes, sinó 4, perquè tu també hi ets, Petita Estel.




- el segon regal és la donació a diversos hospitals dels 365 amanyacs i gorrets que el papi i la mami, amb l'ajuda de varies costureres, estem fent per a nadons estrella com tu. Amb aquest regal, vull agraïr a totes les persones que ens estan ajudant de manera totalment desinteressada a confeccionar-los: Ari, Cris, Raquel, Alexandra, Laura, Anabel,... 


Sou molt grans noies






i el papi i la mami...




- el tercer regal va d'acompanyament al segon. Cada amanyac portarà una postal. No és una postal qualsevol, sinó que aquesta també anirà per a tots els pares i mares que s'han d'acomiadar dels seus fills i filles. 
Amb aquesta postal demanem la col·laboració de tot l'equip sanitari que acompanyarà a aquestes famílies en aquests moments tant durs. Hi ha uns espais per a estampar-hi les manetes i peuets dels nadons. També un espai per escriure-hi el nom del fill o filla, la data i l'hora de naixement, el pes i la talla. A un lateral, també hi ha un espai per a posar-hi la pulsera o la pinça del cordó. És una postal per al record.
Aquestes postals estan fetes totalment a mà, amb molt d'amor. Desitgem que us agradin.



- i finalment arriba el quart regal fet per les mans de la Masha Pimàs, Gràcies per la paciència que vas tenir perquè realment van ser centenars de missatges detallant línies amunt i avall. 
És un retrat a mida real, impressionant. 
No hi ha paraules, així era la nostra Petita Estel:


T'estimem Petita Estel, feliç primer aniversari.



Cap comentari:

Publica un comentari