És Sant Jordi, expliquem un conte?

Avui, dia de Sant Jordi toca parlar d'un conte molt i molt bonic que m'ha arribat a través d'un grup de mares i futures mares d'arreu de l'estat espanyol i que totes estem embarassades, grup gestionat per Marta Vázquez (gracias). 

Si és que hi ha algo positiu del  Covid-19,  és que ha fet que es formin grups on-line molt heterogenis i alhora molt rics de coneixement i experiències. Com que l'internet no té fronteres es formen milers de grups tant grans que sovint no coneixes ni a la meitat dels participants; per tant, allò que t'arriba, ho fa de manera molt innocent, però... alguna connexió amb tu mateix sempre hi ha... ecolteu:

Ha sigut inevitable recordar a la germaneta bessona de l'Estel que tantes vegades oblidem de manera inconscient. Com ja vam parlar a l'entrada del dia 13 de juliol del 2019 l'ESTEL era una de les dues nenes que portàvem al món i que no va poder viure gaires setmanes.

En aquell moment vam sentir que a vegades hi ha un dels bessons que "ha de morir per salvar" al seu germà o germana. És molt dur escoltar i dir aquestes paraules però així és.

Ara pensem que l'ESTEL també està fent aquesta missió. Perquè amb la creació del seu projecte, sentim que ella no ha mort, sinó que està ben present a per tot arreu i va fent el seu propi viatge de la vida. Ara mateix està ajudant al seu germanet que en poques setmanes arribarà al món, en Gil.

A més a més l'ESTEL també ajuda a altres mares a través d'aquest blog amb la creació de records. Si ho recordeu, altres vegades us he parlat de la mama del Rubén, la Olaya Rubio. Una mare del cel, una dona lluitadora i incansable que també manté viu el llegat del seu fill a través del "Movimiento Ruben". Aquest matí m'ha enviat aquesta foto. 

Al peu de foto la @Lidiafm_08 explica que ha decidit fer sabons d'una llet molt especial.

Aquesta recepta és una adaptació del que vam fer el dia 10 d'agost del 2019: sabons amb la llet materna de l'ESTEL; però la Lídia ho ha adaptat fent servir llet de fórmula afegint la colònia del seu fill Luis.  

Ens ha sapigut molt de greu el que ens explica la Lídia. Ella malauradament no va rebre tota la informació correcta al moment d'acomiadar-se del seu fill i es va prendre la cabergolina per tallar la pujada de la llet. 

Ara, com moltes mares que també han patit aquesta desinformació, té l'afany de mantenir viu el record del Lluis. Les olors, ara a les mans, són molt importants per recordar espais, objectes i també persones, perquè els nostres fills i filles es mantenen i es mantindran sempre vius dins els nostres cors.

I, tornant al conte, "Imposible", només cal creure en un mateix i no pensar en que hi ha quelcom que pugui ser impossible. Ens quedem amb la última frase que diu: 

"Yo no sabía que era imposible"

Siusplau, si algun sanitari acostumat a seguir protocols insensibles, a dia d'avui llegeix aquest post, demanem que reflexioni sobre la creació dels records i perquè és tant important donar la informació correcta als pares i mares que han d'acomiadar-se del seu fill o filla. 

Si no ets un sanitari, et demanem que també comparteixis aquest post, no només per fer créixer el projecte de la Petita Estel, sinó també par acompanyar-la al camí que ella va fent; que no vagi sola i que arribi a totes les famílies en situació de dol per la pèrdua del seu fill o filla. Un altre dia, et pot tocar a tu, a la teva germana, al teu germà, a la teva amiga o amic o al teu fill o filla. Res és impossible!

Una abraçada i feliç Sant Jordi! 🌹📖