diumenge, 12 d’abril de 2020

Comencem a recollir els fruits!

Bona tarda i bon diumenge de Pasqua. Aquest matí hem penjat una foto a l'Instagram i al facebook d'una caixa molt misteriosa. 





Us hem preguntat: "què creus que hi ha dins?" Aquí en teniu la resposta:

100 amanyacs i 40 gorrets




Estem molt orgullosos d'haver arribat a aquest nombre d'amanyacs i gorrets. Els primers 100 nadons estrella rebran el seu conjunt, ben aviat. Volem enviar dins de cada amanyac una inmensa i forta abraçada a totes aquestes famílies que properament han d'acomiadar-se del seu fill o filla. No les coneixem però els nostres fills i filles compartiran el cel, i cada nit els enviarem aquesta forta abraçada i un petonet. Sabem que no seran dies, mesos,... fàcils, acomiadar-se d'algun ésser estimat, mai és fàcil i, quan es tracta del teu fill o filla, encara menys.

Des de Petita Estel desitgem que aquest missatge també arribi a tots els sanitaris que acompanyen aquests moments i sobretot encoratgin a les famílies a iniciar el seu dol de manera sana i al màxim de respectat. 

Des de la nostra experiència volem agraïr a diversos professionals i no professionals que ens van acompanyar el passat 27 d'abril del 2019, quan vam haver de dir adéu a la Petita Estel. 

Vam poder fer-li un comiat com ella es mereixia: quan va néixer la vam poder vestir amb un petit body i un amanyac que ens va regalar la Cris



També volem agraïr és la companyia de la fotògrafa Núria que ens va acompanyar a tot el procés de part i ens va poder immortalitzar tots els moments viscuts durant aquelles més de 25 hores, perquè a dia d'avui és l'únic record viu que tenim de la nostra filla. 



No volem oblidar a la Núria Laspeñas, que amb ella vaig aprendre una lliçó de vida. Ella va acomiadar al seu fill Tro poquets dies abans i gràcies a la seva experiència vam poder iniciar el nostre dol.


La Natàlia, va ser la psicòloga que ens va acompanyar a tot el procés. Dies abans ens vam poder veure i parlar de moltes coses i ens va donar força i ànims per afrontar tot aquest procés. Dies després també ens va estar cuidant tant en la distància com en el grup de dol "Bressols" de Girona. A planta també vam conèixer a la Sònia, una infermera, ella va ser qui va venir a recollir a l'Estel. La va rebre amb els braços ben oberts, amb molta tendresa i delicadesa com si de la seva filla es tractés.




I finalment, no vull oblidar als avis que van estar al peu del canó donant-nos escalf i també van poder acomiadar-se de la seva néta.

 



GRÀCIES CRIS, NÚRIA L., NATÀLIA, SÒNIA, NÚRIA V., baba, avi i iaia... i un llarg etcètera de persones que vau fer possible que aquell dissabte sigui recordat amb tant d'amor com de tristesa i que a partir d'aquell moment comencés a veure la llum aquest bonic projecte que va iniciar-se sembrant llavors i a dia d'avui ja va recollint els seus fruits.





Cap comentari:

Publica un comentari